Quedar-se a casa i no sortir ni per anar a treballar, aquesta és la directriu institucional i social per tal de frenar la pandèmia del Covid-19. Però què passa amb qui no té casa? Què passa amb qui no pot decidir si anar o no a treballar?

El confinament ha fet aflorar les violències més explícites del capitalisme que atempten contra col·lectius vulnerables, empobrits i exclosos. Violències que no són noves però que han ampliat de forma exponencial les conseqüències en les persones.

Des de l’Agència Talaia, hem volgut parlar amb diverses persones des de diverses perspectives difonent també les diverses iniciatives de suport mutu i cures.

En un exercici de recopilació de material, us presentem les situacions de les persones i col·lectius amb qui hem parlat. De confinament a confinament, amb els suports que ens són possibles.