Confinament de classe
Contingut especial
Quedar-se a casa i no sortir ni per anar a treballar, aquesta és la directriu institucional i social per tal de frenar la pandèmia del Covid-19. Però què passa amb qui no té casa? Què passa amb qui no pot decidir si anar o no a treballar?
El confinament ha fet aflorar les violències més explícites del capitalisme que atempten contra col·lectius vulnerables, empobrits i exclosos. Violències que no són noves però que han ampliat de forma exponencial les conseqüències en les persones.
Des de l’Agència Talaia, hem volgut parlar amb diverses persones des de diverses perspectives difonent també les diverses iniciatives de suport mutu i cures.
En un exercici de recopilació de material, us presentem les situacions de les persones i col·lectius amb qui hem parlat. De confinament a confinament, amb els suports que ens són possibles.
Més de 4.000 persones viuen als assentaments entre els hivernacles dels voltants d’Almería. Un mar de plàstic i de silencis que tapa vulneracions de drets humans també en època de coronavirus.
L’Associació Mujeres Migrantes Diversas s’organitza des de 2016 contra la precarietat laboral i per la dignitat de les dones que treballen en la cura de la llar i les persones.
De crear marca, moda i xarxa a través de Top Manta a convertir el taller en una fàbrica de mascaretes. Així s’organitza el sindicat popular de venedors ambulants durant el confinament.