Tan sols viure
De la necessitat de sensibilització al jovent sorgeix la idea d’un llibre de relats de joves que han migrat sols. Amb diferents propostes narratives, el llibre consisteix en recopilar una desena d’històries de projectes migratoris durant la infància o l’adolescència.
Tan sols viure és una proposta literària juvenil que narra la història de deu joves que han migrat durant la infància o l’adolescència.
I ja està, tan sols viure i ajudar la família– deia l’Aziz en una entrevista. Possiblement, aquestes tres paraules siguin la resposta més clara i sincera. Malgrat tot, rere la incòmoda pregunta hi ha un dret sovint invisible. Tan sols viure és un crit de valentia i esperança, és un crit a la lluita i l’esforç per una vida millor. És un crit pel dret a migrar. Milers de joves han arribat a pobles i ciutats d’arreu després d’un llarg viatge durant la infància o l’adolescència. Sense referents familiars i perseguint un somni que no ha acabat sent el que imaginaven, ho han apostat tot exercint el seu dret a la vida. Tan sols viure és un recull de testimonis d’aquests viatges, d’aquests trajectes. Un recull de processos migratoris que fereixen però també empoderen, que allunyen però acosten. Deu històries rere l’estigma que alcen la veu i reclamen ser escoltades.
“Embarcaron hacia las otras orillas del Mediterráneo y del Atlántico. Y se llevaron consigo las llaves para no perder la esperanza en el regreso. Pero las perdieron. Por eso todavía cantan los niños: ‘Dónde están las llaves, matarle, rile, rile, en el fondo del mar, matarle, rilerón’. En árabe, las palabras mawt y rila significan muerte y viaje. Ahora vuelvan a cantarla con su auténtico significado. Esta canción infantil pierde su inocencia cuando descubres que también esconde la cepa del grito Flamenco. El dolor por la pérdida cruel de las llaves, de la vida y de la esperanza de quienes murieron ahogados camino del exilio. En el fondo del mar. En la fosa común del estrecho. Igual que ahora. Como si nada hubiera cambiado.”
Antonio Manuel
Flamenco, arqueología de lo jondo
“Entre el minaret i la tanca de la frontera, un passadís principal endreça a esquerra i dreta desenes de passadissos capil·lars que, amb molt poc espai, miren que tothom hi tingui un lloc per descansar. L’Eulàlia carrega galledes d’aigua i s’endinsa en un dels primers passadissos a mà esquerra. Mamadou Barry, diu la placa de marbre quadrada, 20 de juliol de 2001 – 20 de desembre de 2017.”
Mamadou Barry va ser assassinat a Melilla l’any 2017 en circumstàncies de violència física i institucional contra menors que migren cercant una vida millor. A dia d’avui, encara hi ha qui té cura del seu descans.
A #TanSolsViure hem volgut cridar en la seva memòria. Els testimonis de joves a casa nostra són alhora un record per tots i totes les qui no ho van aconseguir.
Creient en l’educació com a millor eina per a la transformació, aquesta proposta de llibre té per objectiu arribar a les aules dels instituts. D’aquesta manera, i amb una guia per al professorat, la fita principal és posar en coneixement dels joves alumnes la realitat de joves de les seves mateixes edats que han d’afrontar un procés migratori en plena adolescència o fins i tot infància, sols. Lluny dels rumors, de l’estigma i en un intent de construcció d’escolta activa i alteritat per tal que es puguin crear ponts des del teixit associatiu juvenil per tal de generar societats d’acollida des del respecte, l’entesa i l’empatia.
