Bloc de dones periodistes a la manifestació del 8 de març de 2018. Foto: Clàudia Frontino.
Que el patriarcat ens afecta en una infinitat d’espais de la nostra vida ho sabem des de fa anys. La part positiva és que cada dia som més les qui, per decisió pròpia o a la força, vestim ulleres liles que ens permeten identificar els diversos nivells d’opressió i/o exclusió que vivim en clau de gènere. I aquí, en un espai d’anàlisi i reflexió sobre la nostra professió, cal també continuar recordant les infinites fórmules que el patriarcat i els homes empren i empreu per mantenir el privilegi d’uns quants.
Publicat el 18 de novembre de 2019 a:
Podríem fer un llarguíssim llistat d’enllaços a vídeos on periodistes han estat agredides en connexions en directe, platós o rodes de premsa, des de la sexualització i les agressions verbals fins al mansplaining, tan molest com desesperant. Però assumint que les rebutgeu, anem una mica més enllà.
Un altre article d’opinió feminista, pensareu. Canviem de tema, no? Doncs m’encantaria, ens encantaria a moltes canviar de tema. Però no ens deixeu canviar de tema, i no ens deixeu perquè teniu part de responsabilitat en la nostra invisibilització.
Segons les dades d’On Són Les Dones, a 13 de novembre Nació Digital havia publicat, des d’inicis de mes, l’opinió de 42 homes i 12 dones. A El Món a Rac1, la setmana passada la participació de les dones no va passar del 29%. A El Nacional, de 34 firmes d’opinió només hi ha el nom d’11 dones, amb el costum de treure en un dia entre 5 i 7 articles amb presència de només una dona. I malgrat que hi hagi espais i mitjans intentant revertir-ho, no és suficient.
A principis de 2019, al Palau Robert es va estrenar l’exposició “Creadores de conciencia”, una magnífica aposta per la visibilització del fotoperiodisme i la necessària denúncia intrínseca en la seva feina. Un total de 40 professionals exposaven els seus millors reportatges. El llistat, que podreu trobar a qualsevol web, anunciava els noms de 35 homes i 5 dones. Sense cap tipus de vergonya, imagino. Al text de promoció que presentava el treball col·lectiu, 10 noms: 8 homes i 2 dones. I tan amples tots.
No és l’única exposició on podem trobar situacions de menyspreu a tantes companyes, però possiblement la més flagrant de l’ofici durant els darrers mesos. Què pensàveu, els 35 homes que vau exposar-hi? No hi vau ni caure? Quants de vosaltres, homes periodistes i fotoperiodistes, heu rebutjat participar d’una taula rodona, una conferència o una exposició pel fet no de no haver-hi dones? Quants realment estaríeu disposats a renunciar a un espai amb impacte mediàtic o reconeixement professional perquè no hi ha paritat? Si responeu que sí davant les preguntes, em sap greu, continueu sent pocs. I sereu pocs fins que deixi d’haver-hi exposicions com “Creadores de conciencia”, on la feina de moltíssimes dones ha quedat silenciada perquè ocupeu massa espai.
I sí, l’ocupeu. I sí, possiblement aquestes línies us sonin enfadades. Potser sí, però és impossible amagar l’enuig veient com companyes queden fora de tants llocs. I ni és per manca de qualitat, ni és per manca d’esforç ni tampoc d’experiència. És perquè no deixeu espai. I mentre no us n’adoneu, mentre no renuncieu a espais i mentre continueu obviant que les vostres companyes de vida i de feina estan sent silenciades, aquí seguirem recordant-vos-ho. I no, ni podem ni volem canviar de tema.