Blog
Fora de mapa
De vegades les sensacions i emocions viscudes al voltant de la Talaia se’ns queden per les vores, pels marges dels mapes sobre els que treballem i no acaben de trobar lloc en una campanya de comunicació, una cònica, un vídeo o un reportatge. Per això hem volgut crear aquest espai, per poder compartir exeperiències des d’una perspectiva més personal i emocional. Aquí trobareu articles, pensaments o simplement imatges que fan que de vegades, la Talaia sigui molt més que una agència.

El vostre record ens perseguirà sempre
19 de febrer de 2020Fotografia Periodisme Talaia
La periodista Sara Montesinos escriu en forma de carta personal algunes situacions i històries humanes que ha viscut durant un any fent de voluntària als camps de refugiats de Grècia
Publicat el 16 de gener de 2017 a:
Estimada Slava,
Ja fa gairebé dues setmanes que he tornat a casa, a la casa que vaig deixar ara fa un any, aquella on trampejo en...





Premi Joves Fotògraf(e)s
8 d'abril de 2019Fotografia Fronteres Reconeixements Talaia
En Martí Albesa guanya el Premi Joves Fotògraf(e)s de la Diputació de Girona i el Centre de la Imatge INSPAI per la cobertura de les arribades a Algeciras a principis d’agost de 2018.

Al noi de la rotonda
10 de març de 2019Fronteres Periodisme Talaia
Sense aire i sense entendre res. Moments de dubtes i paraules que es guarden per la impossibilitat de comunicar-se. I després, en dies de calma, escrivim en un intent frustrat d’entendre.




Petjades d’aigua i sal
2 de març de 2019Fronteres Periodisme Talaia
Petjades d’aigua i sal, de Samuel Nacar i Sara Montesinos publicat el 2018, és un àlbum de fotografies narrades des del record. Un recull de moments, llàgrimes, ràbia, alegria i contradiccions. Una humanització de la situació a Grècia el 2016.

Atalaiem la vida
25 de febrer de 2019Fotografia Talaia
La Talaia és una aposta per ser més felices i més lliures. És una aposta, sí. Perquè volem ser les propietàries de la nostra força de treball i volem decidir com i quan ens organitzem. Per això apostem. Perquè ni podem ni volem estancar-nos.