Gairebé sense saber-ho, i entre salts en el temps, vam descobrir aquest poema preciós d’en Cesk Freixas. A ritme de tambors arriba una talaia estimant l’alegria.
Atalaiem
la vida.
Ja s’acosta
el ritme
de tambors
i la dansa
de rostres
sense espines.
Omple
les avingudes,
i travessa
els portals.
Esclaten
els somriures,
perquè
el poble
camina.
I somiem
i despertem,
i ho fem tot
a la vegada.
Perquè
estimem
l’alegria,
i atalaiem
la vida.
Cesk Freixas
